dimarts, 2 d’abril del 2013

Finding Neverland

"Never say goodbye because goodbye means going away and going away means forgetting"



Tanques els ulls. Has estat prou de temps pensant en tots els problemes que recorren el teu cap i estàs molt cansat. Per tant, tanques els ulls i deixes obert al reproductor de música el Jan A.P Kaczmarek amb el seu treball en Finding Neverland. 
Et disposes a deixar la ment en blanc. Somies despert. De sobte et trobes amb algú conegut, algú del que ja has sentit parlar abans. Busca la seua ombra i va acompanyat d'una llum que dansa per l'habitació. I penses: "No m'ho puc creure, és real!
Immediatament oblides que estàs al teu llit, et poses en peu i aquest individu que va disfressat amb un barret verd comença a volar i surt pel balcó, surt cap a una estrela que es fa l'ama del cel. Un sentiment recorre cada part del teu cos i sents que també pots fer-ho, si vols també pots volar. I ho fas, sense mirar el que deixes enrere, sense saber si vas a tornar. Et proposes volar al país de mai més. I és com un somni quan hi pots arribar. És un món de fades, i és tan real...
I encara que no saps si hi havies anat alguna altra vegada se't fa molt familiar. Reconeixes cada lloc de l'illa. Però de sobte, els teus pensaments es desfan. El jove del barret t'agafa la mà i et condueix a un secret ben guardat en mig d'un bosc màgic. Just en el cor de tot. 
Et permet entrar en l'amagatall on tots viuen despreocupats, on uns nens perduts perden la noció del temps i no creixen mai. Allí no tenen por. Juguen a "polis i a cacos" amb els indis, lluiten amb pirates i s'endinsen en les zones més perilloses del bosc. Fins i tot són amics de sirenes, fades i tot tipus de criatura fantàstica que no et pots ni imaginar. I per un moment formes part d'aquest món. Per un temps estàs despreocupat en un lloc màgic on tot és possible, on pos viure com vulgues.
Aleshores obris els ulls i veus que t'has adormit per uns minuts. Clar, aquest lloc era massa perfecte, no podia ser real. Una utopia del teu cap.
Però alguna cosa et diu que no estàs sol. Veus una llum brillant que dansa i fuig per la finestra. I allí en el blau cel veus un vaixell. Un vaixell pirata molt peculiar que s'està allunyant. Allunyant a una estrella, una estrella que du a un lloc on creus que ja has anat. Aleshores ho saps. Te n'adones de que ens hem fet grans, que ja no ets el mateix, però a la vegada, continues sent igual.


2 comentaris:

  1. Molt bona Joan, sempre fent que la gent torne a la seva infantesa amb aquestes proves de bona inmaduresa, sort.

    ResponElimina