La lliga dels somnis

"So when the moon tells you something believe it"

Jutjar un llibre per la seua portada és perillós, però encara ho és més jutjar un producte per la crítica que haja pogut rebre. Desgraciadament vaig caure en aquesta trampa i vaig deixar passar un producte de la Dreamworks que hem demanava a crits donar-li una oportunitat. Però després de gaudir la meravellosa última creació del mateix estudi, els Croods, i veient com ha evolucionat i l'esperit de canvi que transmet, hem vaig decidir a donar-li aquella oportunitat que vaig renegar temps enrere. Per què no? Al fi i al cap una crítica és sols l'opinió d'alguna persona, i totes les critiques, tant positives com negatives, formen part d'un producte final. I dreamworks mai ha gaudit d'una valoració elevada en la majoria de les seus produccions. No cal dir que el crític et fa millorar i et pot deixar per terra tot un treball, haurà fet una bona feina amb la Dreamworks aconseguint l'inesperat?

Pròleg per iniciar els 90 minuts de pel·lícula i directes a un no parar d'aventures. No fan falta presentacions, tots coneixem a la lliga dels somnis. Aquests que quan som menuts ens mantenen amb el cor ple d'esperança, il·lusió i alegria. Ens tenen controlats a cada un de nosaltres, que encara que som sòls un punt brillant en una bola del món enorme, cada un de nosaltres estem dins dels seus cors. Alimentant-los i donant-los força cada dia perquè continuen fent la seua funció. Ningun nen deuria viure un malson.

Però no sols els que coneixem mantenen les nostres vides d'innocència quan som nens, i han altres com el Jack Frost, que passen desapercebuts al llarg del temps i, al igual que nosaltres quan creixem i deixem de creure en la màgia, estan perduts. Sense saber ben bé on pertanyen, d'on venen i quina és la seua funció. Però mai està res perdut, l'únic que fa falta es demanar ajuda a la Lluna, la capitana d'aquesta lliga, la líder, ella té la resposta. Serà qui desencadene tots els enrenous que sofrirà el jove del cabell blanc, aquell de la llegenda que fa que neve per a que els nens gaudeixin d'un dia gelat jugant en la neu. 

Com si d'una lliga de la justícia es tractara, cinc personatges llegendaris dels nostres cors s'uniran una vegada més per lluitar pels nostres somnis contra l'home del sac, el Coco, el monstre que s'amaga baix dels nostres llits per fer dels somnis un complet malson. Un personatge que al llarg del temps ha anat quedant oblidat, al igual que ho és l'amic Jack, i que a dia d'avui ja no té cabuda en les ments dels nens.

Original, moralitzador i entretingut, este film no perd detall i ens endinsa en una aventura màgica que traurà el nen que tots duem dins. Escenes originals i a la vegada curioses i personatges molt ben recreats i estudiats fan que siga tot un goig viure la batalla contra temps per sobreviure ja que ni els propis protagonistes es poden lliurar de desaparèixer, formen part de nosaltres i si els oblidem,  ja no són res. Jack Frost serà la clau per mantenir-los amb un fil d'esperança coneixent el seu propi passat i enfrontant-se a una lluita personal pel seu propi futur.

Dissenys i escenaris meravellosos amb el toc, prou visible, de Guillermo del Toro que fan un ambient màgic, misteriós i a la vegada, un poc fora de sèrie. 

Com pot ser tanta crítica negativa quan l'únic que estem fent és lloar l'historia?.

Bé, la pel·lícula no és ni de prop perfecta i la seua ovella negra es troba en el mateix cor de tota pel·lícula. La trama té un ritme confús i desgavellat, com si no haguera sofrit una editació prèvia per ficar-ho tot al seu lloc. És un transcurs d'escena rere escena sense ningun tipus de fil conductor estable. Sofreix molts alt i baixos. Sí, la pel·lícula comença  "com un coet" sense perdre temps i anant directament a l'acció, com ja hem dit no fan falta presentacions, però et veus de ple en una muntanya russa d'imatges ràpides i a la vegada lentes que no deixen seguir la trama correctament. Per no nomenar els repetits "gags" fora de lloc en molts moments dels que Dreamworks és caracteritza tant bé. Així i tot, tot açò queda camuflat per l'ambient, l'escenografia i la maduresa dels personatges que fan que poc a poc t'adaptes a aquest ritme frenètic i a la vegada desesperant. El resultat és una pel·lícula màgica amb un món únic que no et sabrà mal visitar-lo totes les vegades que desitgis. 

No deixes de creure ni d'observar la lluna. Potser encara depens d'aquells que van habitar alguna vegada en la teva ment.