Divendres nit amb Moulin Rouge!

Un altre divendres nit. Moulin Rouge!

"The greatest thing you'll ever learn is just to love and be loved in return"

Fa poques hores ens trobàvem enfrontant-nos al desgarrador final de la pel·lícula que va retornar al cine el musical que després d'uns quants anys va tornar a aparèixer d'una manera magistral. I al igual que el Ewan Mcgregor, hem trobe davant del teclat per relatar aquesta història transcorreguda una nit de divendres. 

Aquest ha sigut un divendres festiu així que, com tots ells, hem decidit reunir-nos tots junts per veure una de les pel·lícules que més estimem i que ha format part de la nostra infància. El Moulin Rouge!. Més d'un ens coneixem les cançons de memòria perfectament, ja us podeu sentir al·ludits aquells que ho feu, i encara que l'hem vista moltes vegades aquest film mai defrauda i sempre el vivim tal i com el vam viure la primera vegada que el vam vore. Així que preparats per tornar al cor de Monmartre en plena revolució bohèmia apaguem els llums i donem pas al director d'orquestra perquè comence l'espectacle.

L'amor. Aquest perillós sentiment. El que tots compartim amb alguna persona. Aquest, és el tema principal de la trama perfectament visible des del primer moment en que el protagonista es veu destruït i obligat a complir una promesa que ens permetrà conèixer la seua història. La d'un pobre escritor de la revolució i l'estrella del local més conegut del moment. Un amor prohibit per una força obscura més perillosa que la gelosia i un segon home utilitzat per complir els somnis d'uns pobres fracassats que busquen una sortida millor, una altra forma de fer espectacle, potser un treball més digne del seu talent. Un talent que està present en cada moment que viuen. 

Viuen de l'espectacle i així ho transmet el director amb una llista esplèndida de números musicals que no deixen indiferent a ningú. Cada moment cantat és pur esperit emotiu. Quina força expressiva la que tenen tant la cortesana com el míser tocador del sitar. Una cortesana interpretada per la Nicole Kidman que mor per obrir les ales i viatjar a un món on puga ser reconeguda i puga demostrar la seua força i espectacularitat. No està permès no emocionar-se. Es viu cada moment tant de felicitat com de tristesa al igual que els que estan dins de la pantalla.

No cal dir que no hi havia manera millor per tornar al gènere musical. Ho fan d'una forma nova i original, versionant les cançons més conegudes del pop i el romanç. Qui pot tindre alguna queixa del "This is your song, el "Come what may, o el popurri del Elephant Love Medley? Sense oblidar els moments que mesclen sàtira i a la vegada espectacle. Simplement "Spectacular Spectacular". Tot això acompanyat d'unes sorprenents actuacions i una fotografia i ambient que recorda a algú representat en la pel·lícula. Així és Tolouse.

Algú podria dir que l'argument és un poc simple i conegut. Una versió bohèmia del Romeo i Julieta amb un nou entorn. Però si ho és no mereix queixa alguna. Un nou punt a favor. Queda comprovat que no hi ha ningú que puga parlar ( o cantar ) millor sobre l'amor que aquestos personatges.

I aleshores arriba el moment en que es tanca el teló i els crèdits finals ens diuen que ja no hi ha més. Que la història que tracta sobre l'amor ha arribat a la seua fi però que no quedarà oblidada. Sempre romandrà en els nostres cors. Ja que el missatge queda ben clar. La millor cosa que pots aprendre és la de estimar i ser correspost.

http://www.youtube.com/watch?v=i8aV57RAm7g