diumenge, 14 d’abril del 2013

Paradise

"So she ran away in her sleep and dreamed a paradise every time she close her eyes"



Obri els ulls. Els tens oberts? Mira, observa, impregna't del teu voltant. Mira el cel, la teua cara s'il·lumina amb la llum del sol que et reconforta amb la seua calidesa, amb el seu tacte. Fes una ullada al mar, tan immens, tan infinit al teus ulls. Mira els ocells volar tan a prop de l'aigua i a la vegada tan lluny de la terra. Sense por, sense mirar enrere, lliurement, sent ells mateixa, guiant-se pel seu instint, la seua naturalesa.
Mira, ho veus? Observa com els dofins riuen i juguen en l'aigua, divertits, gaudint de cada moment. 
Ara mira avall, la sorra sota els peus, entre els teus dits juganers. Va per on vol, és amiga del vent. Aquest, aquest no el veus. Rius. No et fa falta veure'l, el sents, està amb tu, et canta, et mou els cabells, està viu, et fa sentir únic. I corres, corres contra el vent, lluites fent front a la seua força, esteu gaudint, us sentiu immortals. 
De sobte arribes a un bosc, un bosc qualsevol, però prens atenció i encara que no ho veus el reconeixes, saps que és misteriós i a la vegada màgic. Aventurer. I et crida, sents com et crida, t'atreu. Els arbres també juguen amb el vent i hi ha un riu, un riu que canta i que viatja a la immensitat. Allí on podrà fer un bot i arribar al cel, viure amb els núvols aquells amb formes canviants que desperten la teua imaginació. Allà dalt, el riuet veurà la terra, la natura, la vida des d'un lloc privilegiat. Veurà el lloc on tornarà refrescant-nos, mullant-nos mentre olorarem la pluja. I quan ho faça formarà part d'un tot, d'un cicle, el cicle de la natura. Com tu que vius un cicle, el cicle de la vida.
Estàs viu, tot es viu al teu voltant, tot et fa sentir bé, complet. No et jutgen, pots ser tu mateixa, pots estimar, pots viure, reflexionar obertament en veu alta, sense lligams, sense cadenes, on tots són iguals. No estàs sol, la terra et guia. 
El sol et reconforta i la lluna et fa companyia, i les estreles, aquelles que brillen per tu, que moren i no moren, viuen i no deixen de viure, que estan repletes d'històries, de llegendes, de vivències, de secrets confiats, estan esperan-te amb els braços oberts. Perquè són elles mateixa, al igual que tu, al igual que la natura. I viuen en harmonia, son la teua família. Són infinites. Tu, ets infinit.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada