Un Ressorgir part 2: "Enredados"

"...let down your hair"

Enredados, el clàssic número 50 de la Walt Disney Animation Studios, ha sigut el projecte més buscat des de que va aparéixer al final dels 30 la Blancaneus. Un projecte buscat pel propi Walt Disney i que ha estat prop de ser adaptat infinites vegades. Possiblemente ha sigut considerat durant totes les èpoques de l'estudi. Era el perfecte i típic conte de fades de l'estudi, però aquest mai aconseguia el seu moment, sempre guardat en la caixa forta d'una torre esperant ser rescatat per mostrar-se a tot el públic que l'esperava. I finalment, amb la recerca d'un nou ressorgir el veterà Glen Keane es va ficar en les mans d'un dels projectes més ambiciosos de la companyia. 

Des de que va ser considerada va viure tot un repte. Enredados havia de demostrar que Disney tornava amb l'estil dels 90 i que ho feia amb força. A més, volia donar a entendre que en plena era Pixar podia fer una pel·lícula en CGI  i tindre el mateix èxit comercial i de crítica aconseguint el que temps enrere havia aconseguit."Rapunzel",que era com es coneixia abans d'entrar al moment de la seua comercialització, era el rescat que necessitaven, la prova de que l'essència de Disney seguia viva fins i tot en una pel·lícula creada per ordinador. 

Enredados ha sigut la prova de què, amb "Tiana y el sapo", s'aproximava una nova etapa per a la companyia, un segon ressorgir un poc inesperat i una gran sorpresa per a tots els fanàtics d'aquest estudi d'animació. Si amb "Tiana y el sapo" es veia una llum al final del túnel, la Rapunzel ja podia veure la llum perfectament sobre si mateixa, com ella mateixa ho diu a la pel·lícula "and I last I see the light....and it's warm and real and bright, and the world has somehow shifted". Amb Enredados podem dir convençuts que Disney ha tornat de la forma que el volíem i desitjàvem. Al novembre del 2010 amb les meravelloses veus de Mandy Moore i Zachary Levi, la Rapunzel de l'estudi es va fer amb les sales de cine, els espectadors i la crítica. Tot un èxit comercial quasi triplicant la seua antecessora en recaptació, crítiques positives per part de la major part de la crítica internacional. Així com de la Tiana ja no es recorda tanta gent, la Rapunzel ha marcat una generació i ha fet història. Els diaris i la televisió així ho diuen: Enredados ha solucionat els problemes de "Tiana y el sapo" y ha tornat al pur estil Disney. Va rebre crítiques tan bones com arribar a ser considerada una de les pel·lícules Disney més dramàtiques amb càrrega emocional, argumental i narrativa des de "El Jorobado de Notre Dame" a pesar de la força còmica que la caracteritza.  Crec que ja ha quedat més que clar que Enredados va ser més que un èxit, va ser una demostració, un somni fet realitat, una meta aconseguida. 

Curiosament sols va ser nominada a millor cançó per "I see the light" i va quedar en una segona part alhora de l'entrega de premis per la seua companya Toy Story 3 que va aconseguir ser nominada a millor pel·lícula, li va furtar l'Oscar per la millor cançó i va guanyar a millor pel·lícula animada competint amb "Cómo entrenar a tu dragón", en la meua opinió excessivament sobrevalorada, i "The Illusionist". Guanyar premis no va ser el seu fort a pesar de la gran confiança que es tenia en ella, però avui en dia és la més recordada i conté una màgia que serà molt difícil d'oblidar. Du una repercussió molt forta sota els muscles i ho fa sense cap problema. 

Sense embullar-me més ens dirigim a analitzar el clàssic número 50 de la Walt Disney Animation Studios, Enredados i demostrarem perquè és una pel·lícula tan especial.

"Enredados"

"Enredados" és la lliure adaptació del famós conte conegut com Rapunzel. La pel·lícula comença amb un pròleg narrat per un dels protagonistes que ens posa en situació i ens mostra com la petita princesa Rapunzel adopta un poder que rejoveneix a la gent quan es canta i com la bruixa del conte, "Madre Gothel" la rapta i la tanca per sempre en una torre allunyada del regne fent-li creure que és la seva mare per a aprofitar-se d'aquest poder i romandre jove durant tota la seua existència. Directament i sense parar-nos comencem a conéixer quasi 18 anys més tard com Rapunzel ha crescut amb el somni de veure les llums flotants que totes les nits del seu aniversari veu per la finestra de la torre sense poder evitar sentir que són per a ella. A la vegada ens presenten al lladre Flynn Rider que ha tornat a fer una de les seves i haurà de rendir comptes amb unes quantes persones. Més tard, però sense parar la narració ni un segon, coneixem a l'antagonista de la pel·lícula que ha aconseguit enganyar a Rapunzel amb èxit i continua mantenint-la dins de la torre mostrant-se com una mare afectuosa, dins del que cap, i que dota a la seua "filla" de tot el que necessita. Amb aquest triangle de personatges el Flynn fugint fa cap a la torre, la Mare Gothel desesperada perquè Rapunzel no escape va a la recerca del que li demana sofrint la "traïció més mesquina i roin" com ella mateixa defineix, i la protagonista captura al lladre i fa un tracte amb ell: li tornarà el que ha furtat si l'acompanya al lloc on llancen els fanalets que descobreix que són per a una princesa perduda. Què enrevessat, veritat?

Concept Art de Enredados

A partir d'ací tot es desenvolupa com toca, al ritme, amb seguits tocs d'humor que li donen personalitat, la fan fresca, de l'estil d'aquesta època i amb moments emotius per a donar i vendre. Cada escena és un nou repte i un nou assoliment. Els personatges estan molt ben desenvolupats. La protagonista és un personatge llest, lluitador, amb un gran cor i molt obert, és una somiadora, però com no? Ha viscut 18 anys al mateix lloc sense poder sortir ni conéixer el món. I Flynn aparenta ser tot el contrari però és tot un diamant en brut i els dos se n'adonen aconseguint enamorar-se durant la trajectòria que els du a complir un somni i on crearan un nou, el d'estar junts per sempre. La Mare Gothel és llesta, forta, cruel, la perfecta antagonista per a la pel·lícula i ho demostra en cada escena. I què dir dels dos acompanyats dels protagonistes? Pascal i Maximus demostren ser uns grans personatges i aportar molta informació emotiva sense dir ni una paraula. Dels somiadors del "Patito Frito" no hi ha molt que dir, simplement són magnífics.

La pel·lícula ens deixa escenes emotives que demostren el ressorgiment del qual forma part com ho podrien ser el "Kingdom dance" amb l'instrumental del meravellós Alan Menken on ballen a la plaça del poble, les diverses pujades i baixades a la torre, el reprise de "When will my life begin" i com no, l'escena que més ha marcat de la pel·lícula, aquella en la que per fí aconsegueix el seu somni i des d'una barqueta i amb la persona que ha descobert que estima gaudeix del moment més important de la seva vida, "I see the light".

Un altre punt fort de la pel·lícula, com he anat avançant és la banda sonora. Disney continua amb la tàctica del musical i introdueix en "Enredados" cançons meravelloses, al to, perfectament desenvolupades i treballades tant musicalment com visualment i meravellosos instrumentals com el "Kingdom Dance". Cada cançó fa la seua funció i corregeix els errors de "Tiana y el sapo" donant vida als personatges i desenvolupant la trama mitjançant les cançons, en el moment precís i sense angoixar a l'espectador. Sense dubte Enredados és una delícia per aquell que gaudeix d'un bon musical.

Per tant amb "Enredados" podem dir alt i fort que Disney ha fet un gran treball i que, encara que no s'acosta de tan a prop a les pel·lícules del primer ressorgiment, no està tan lluny i té la seua essència. I és que no pot ser el mateix ni l'estudi pot entrar de cap en un mateix ressorgir perquè no estem en la mateixa època. Durant aquella etapa Disney va arriscar molt, era més trencador i atrevit i, encara que es va basar en els anys 50' i el típic conte de fades disney, va començar de zero i va crear les seues pròpies bases fent-se únic. I ara s'està buscant aquella tàctica, però no la de començar de zero, la de continuar el llegat de la mateixa manera oblidant la llarga dècada que la separa del primer ressorgir. I no ho poden fer de la mateixa manera perquè la Disney d'ara no s'arrisca tant, el públic no busca el mateix que el d'abans i perquè copiar no és el mateix que començar tot un món amb il·lusió de zero. I potser, amb aquest procés que està vivint exquisidament l'estudi, molt prompte arribe una aposta, o dues, o més que retorne una pel·lícula a l'altura del millor que ha fet Disney, i potser és el que ens trobem amb Frozen.

Així i tot com he repetit milers de vegades, Enredados ha marcat l'etapa que "Tiana y el sapo" va permetre nàixer i ha quedat per sempre en la memòria de tots i en la història de l'estudi com una nova direcció, el camí correcte i la demostració de què l'estudi segueix sent el de sempre. Que la màgia de Walt roman viva i que encara que eixa màgia no siga la mateixa que estratègicament s'utilitza per a fer pel·lícules gràcies a l'arriscada "La Sirenita", és la que dona força i empenta als projectes que han vingut després i que vindran durant els molts anys que li queden a l'estudi si segueix remuntant de la manera que ho fa, d'una forma més arriscada o menys, més ràpida o menys, però al fi i a la cap un ressorgiment.

I ací ja ho hem dit tot. Continua l'especial Frozen i aquesta ha sigut la segona part, ens veiem la setmana que ve dins del videojoc.

Si t'ha agradat no dubte en compartir-ho amb tots els teus contactes i comentar-ho.