Divendres nit amb Moulin Rouge!

Un altre divendres nit. Moulin Rouge!

"The greatest thing you'll ever learn is just to love and be loved in return"

Fa poques hores ens trobàvem enfrontant-nos al desgarrador final de la pel·lícula que va retornar al cine el musical que després d'uns quants anys va tornar a aparèixer d'una manera magistral. I al igual que el Ewan Mcgregor, hem trobe davant del teclat per relatar aquesta història transcorreguda una nit de divendres. 

Aquest ha sigut un divendres festiu així que, com tots ells, hem decidit reunir-nos tots junts per veure una de les pel·lícules que més estimem i que ha format part de la nostra infància. El Moulin Rouge!. Més d'un ens coneixem les cançons de memòria perfectament, ja us podeu sentir al·ludits aquells que ho feu, i encara que l'hem vista moltes vegades aquest film mai defrauda i sempre el vivim tal i com el vam viure la primera vegada que el vam vore. Així que preparats per tornar al cor de Monmartre en plena revolució bohèmia apaguem els llums i donem pas al director d'orquestra perquè comence l'espectacle.

L'amor. Aquest perillós sentiment. El que tots compartim amb alguna persona. Aquest, és el tema principal de la trama perfectament visible des del primer moment en que el protagonista es veu destruït i obligat a complir una promesa que ens permetrà conèixer la seua història. La d'un pobre escritor de la revolució i l'estrella del local més conegut del moment. Un amor prohibit per una força obscura més perillosa que la gelosia i un segon home utilitzat per complir els somnis d'uns pobres fracassats que busquen una sortida millor, una altra forma de fer espectacle, potser un treball més digne del seu talent. Un talent que està present en cada moment que viuen. 

Viuen de l'espectacle i així ho transmet el director amb una llista esplèndida de números musicals que no deixen indiferent a ningú. Cada moment cantat és pur esperit emotiu. Quina força expressiva la que tenen tant la cortesana com el míser tocador del sitar. Una cortesana interpretada per la Nicole Kidman que mor per obrir les ales i viatjar a un món on puga ser reconeguda i puga demostrar la seua força i espectacularitat. No està permès no emocionar-se. Es viu cada moment tant de felicitat com de tristesa al igual que els que estan dins de la pantalla.

No cal dir que no hi havia manera millor per tornar al gènere musical. Ho fan d'una forma nova i original, versionant les cançons més conegudes del pop i el romanç. Qui pot tindre alguna queixa del "This is your song, el "Come what may, o el popurri del Elephant Love Medley? Sense oblidar els moments que mesclen sàtira i a la vegada espectacle. Simplement "Spectacular Spectacular". Tot això acompanyat d'unes sorprenents actuacions i una fotografia i ambient que recorda a algú representat en la pel·lícula. Així és Tolouse.

Algú podria dir que l'argument és un poc simple i conegut. Una versió bohèmia del Romeo i Julieta amb un nou entorn. Però si ho és no mereix queixa alguna. Un nou punt a favor. Queda comprovat que no hi ha ningú que puga parlar ( o cantar ) millor sobre l'amor que aquestos personatges.

I aleshores arriba el moment en que es tanca el teló i els crèdits finals ens diuen que ja no hi ha més. Que la història que tracta sobre l'amor ha arribat a la seua fi però que no quedarà oblidada. Sempre romandrà en els nostres cors. Ja que el missatge queda ben clar. La millor cosa que pots aprendre és la de estimar i ser correspost.

http://www.youtube.com/watch?v=i8aV57RAm7g

Viatgem al País de les Meravelles

"Mai s'és massa vell per viatjar al país de les meravelles"

En aquesta dècada que vam estrenar fa uns pocs anys enrere s'ha escoltat molt parlar del fenomen dels contes de fades. A la màgica (?) terra de Hollywood cada vegada són més els que lluiten i es desfan la pell per versionar a la seua manera els contes més coneguts i volguts per a omplir-se la butxaca i tindre un piscina de monedes com la del Tío Gilito. Ara mateix és una de les tàctiques més emprades. Des de versions de contes transformats a comèdies per adults o terrorífiques històries completament noves que utilitzen els protagonistes que pertanyen al nostre cor, a sèries de televisió o excuses per revolucionar el món dels efectes especials i el 3D.

Les companyies estan mutant pura literatura màgica convertint-la en una màquina de convertir diners més. I aquestos diuen que han trobat la idea del segle, és cert? Senyores i senyors, la resposta és clara i simple. No. I és molt fàcil d'adonar-se. Quants de vosaltres us heu fet grans amb el fantàstic món creat pel Senyor Walt Disney? Així és, la gran majoria.

Aquesta tàctica s'està utilitzant des d'abans que la Blancaneus revolucionara el món del cine i conseguira un Oscar gran i set de petits. L'Alícia en blanc i negre, amb una sorprenent forma de fer cine mesclant actors i dibuixos animats, ja anava obrint el camí. Així com les Silly Symphonies i les seues versions més curtes i musicals. Per tant, és tan sorprenent aquest tiró? Doncs jo no ho crec. Simplement han aportat el que els successors de Walt han anat fent durant dècades a la pantalla adulta i han transformat dibuixos en actors de carn i ossos ( o digitals ). Com ha pogut ocórrer? Quan els nens s'han fet grans, han deixat de creure en les fades i han deixat oblidat tot en el que creien. I tristament cada vegada és fan grans més prompte i més prompte es veuen massa madurs per veure dibuixos animats. La paraula "disney" queda associada a "infantil" i es fa el típic ús del "que no tenim ja una edat per veure ixes coses?". I qui s'ha passat hores i hores davant la tele vivint i viatjant al país de les meravelles a Oz o al Neverland, reneguen d'aquest senzill i a la vegada complex art.

I la diferència entre l'ús de la Disney i el cine adult no és petita. Quantes pel.lícules del mateix conte es poden estrenar ara a l'any? Sense anar més lluny l'any passat es van estrenar tres versions de la Blancaneus. I es pensa fer el mateix amb el Pinotxo i la Bella y la Bèstia. És un poc trist al meu parèixer, s'ha perdut la màgia.  No han adaptat la idea de Walt com a mi m'haguera agradat i s'ha passat de voler transmetre una meravellosa història ben contada a la pantalla, a una història convertida en un producte de lluita on l'adaptació, el guió i el respecte per l'original, és una minoritat.

Fins a quan durarà esta situació no ho sé, però tenim contes per a "rato" i no us preocupeu que si el cine els esgota ja estan les cadenes de televisió preparant temporades i temporades de sèries "màgiques". El "Once Upon A Time" és tot un èxit, i el món de Oz i de les meravelles no tardaran en aparèixer cada setamana a la nostra pantalla particular.

I ara és quan jo reflexione sobre aquest fenomen. Fenomen que aparegué quan els nens es van fer grans i es van creure massa majors per veure els dibuixos. I està clar. No poden fugir, no poden fer que simplement desaparega. Busquen una manera d'amagar-lo i poder viure-ho a la vegada. No poden escapar del món de fades i han utilitzat l'estratègia de Walt en el cine adult per a poder tornar a sentir el que sentien i no sentir-se mal. Els de Hollywood són molt sabuts, ens tenen massa calats. I és que... quants voldrieu tornar a ser nens? Quants voldrien poder ser nens perduts? Ser princeps i princeses. Caballers, tant nois com noies, que lluiten amb drags i salven a la persona que estimen. Un amor que pot traspassar totes les fronteres. Qui pot renegar del seu propi món de fantasía? Mai s'és massa vell per a viatjar al país de les meravelles.

Una idea un poc boja

Ahir, en un dimecres amb gust de divendres, ja que s'acabaven les classes, durant l'espera d'un examen final hem van preguntar que de que anava aquest blog. Sincerament, no ho sé.

Simplement hem van entrar ganes de fer un blog i així ho vaig fer com tot adolescent fa amb els seus impulsos. Vaig crear aquest blog sense un tema determinat, on puc publicar qualsevol cosa inesperada que no tinga res a vore amb altres coses publicades anteriorment. És un blog inesperat, sense lligams on escric el dia a dia com surt del meu estrany cap. És una idea un poca boja, però...les millors idees ho són. Així que ten-ho ben clar, mai saps el que et vas a trobar quan faces un "clic" i entres en aquest desbaratat lloc. Estàs preparat?

A la nit del divendres arriva navegant el vaixell de paper

"Estàs en un vaixell de paper. Un vaixellet que no saps on va però tampoc d'on ve".

Et trobes en una platja en plena nit. La Lluna és l'única llum que hi ha, és la teua companya, no hi ha ningú més. I tanques els ulls. Es fa tot fosc i et sents sol, així que els obris i te n'adones que ja no estàs en aquella solitària platja. Ara hi ets en mig de l'oceà, en un vaixell de paper, i recordes aquell conte et contava la teva mare, aquell d'un soldadet enamorat, que com tu, emprengué una travessia en un vaixell molt paregut al teu. I ja no et sents sol, ja no més. 

Mires al cel i la veus, la Lluna, és la teua amiga, la teua companya, la llum que et permet seguir el teu camí.

Estàs en un vaixell de paper. Un vaixellet que no saps on va però tampoc d'on ve. Tornes a tancar els ulls, però tens por. Por d'obrir-los i que no estiga la teua amiga i companya. Així que no fas res. Et quedes amb els ulls tancats, quiet, en el vaixell de paper. Però passen hores i et sents tan sol, tan apartat de tot, amagat de la llum...i comprens, i et preguntes, per què ho faig? Eixa temor al risc, al perdre l'únic que tens, t'ha deixat sense el teu tresor. I no, tu no ho pots permetre, però...i si no està? La platja va desaparèixer...

Saps que pots fallar, que la Lluna ja no et vulga acompanyar. Però saps que ho has de fer. Per tant obris els ulls i una llum et cega, però vas amb compte i no els tanques, no t'ho pots permetre. I quan la claror es fa realitat, quan pots vore perfectament, veus una pilota gegant en l'aigua. Lluenta i meravellosa, i que atrau al vaixell. Saps que et crida, que vol estar amb tu i aleshores saps que has fet bé. 

El vaixell arriba a la Lluna i tu te'n vas amb ella, i deixes el vaixell que es desfà en l'aigua lentament mentre puges al cel amb la teua companya. On ara formes part de l'infinit, on et converteixes en una estrella més del firmament. I et sents complet. I et preguntes...que seria la vida sense risc?

En la nit del divendres Vivim la nit

No hi ha res millor que bona música per pasar la nit del divendres. Aquest divendres va ser el moment de la Ivette Nadal amb el seu "Vivim la nit". Gran descobriment de la música en català.

Miro la nit,

miro el mar.

les hores petites se'n van.

Alça la copa i brindem, amor,

pels dies que vindran.

Pugem les escales de dos en dos,

encén una espelma i que cremi tot.

Vivim la nit

mirant el cel,

buscant saturn

o la creu del sud

Vivim la nit

mirant el cel,

comptant estels

mentre ens estimem.

Miro la nit,

miro el mar.

El tren vermell ja se'n va.

Alça la copa i brindem, amor,

que aviat ja no en serem dos.

Pugem les escales de dos en dos,

encén una espelma i que cremi tot.

Vivim la nit

mirant el cel,

buscant saturn

o la creu del sud.

Vivim la nit

mirant el cel

buscant estels

mentre ens estimem.

I ens diuen ingenus...

Tots els divendres nit donen pas a un munt d'idees que recorren les nostres ments durant tota la resta de la setmana. Potser siga per suportar la pressió dels estudis o perquè es la nostra naturalesa, però així ho fem. Avui diumenge, encara estan vives aquestes idees.

I arriba un dia en que un grup de joves cansats de falta d'atenció i menyspreu per no convertir-nos en el que intenten crear-nos, donen pas a la seua imaginació i la seua pròpia filosofia per compartir al món les seues idees, que algú pot criticar d'immadures, però no menys plenes de ganes de cridar al món que estem ací i també formem part d'aquesta societat. Una societat esclavitzada per adults que ens fan creure que som inferiors, aquells adults que no recorden que en poques dècades es donaran conter que no són immortals. Ens fan creure que no tenim visió de futur i cauen en la seua pròpia trampa perquè ens donen molt de pensar. Potser tenim més visió de futur, simplement busquem un futur diferent, potser ens imaginem una utopia. I esque nosaltres recordem que estem creixent, cada dia ens donem conter que no som els mateixos que es van gitar al llit la nit anterior. Tenim visió de futur cada minut de la nostra vida, volem solucionar el món que tan trist ens heu deixat i que després voleu amagar. Potser tenim més visió de futur, ja que ens heu fet desconfiats, i alguns deuríeu ser ho també perquè no per tindre un treball i una economia familiar estable no teniu un futur per davant. Encara que això sí, molt més curt.

Però bé, encara estem en el nostre món on sols existeix la festa i el dormir 12 hores al dia, on estudiar és una minoritat i viure cada moment al màxim és la regla. Però encara hi han alguns que es neguen a fer creure que som simplement aquest mode de vida. Encara som alguns els que volem cridar ben fort que també formem part d'aquest món i que ja no som aquells ingenus que no podien dormir en la llum apagada. I la nostra arma per a fer-ho és la paraula. Potser ara han canviat les tornes, qui és l'ingenu ara?  

Divendres nit amb Origen

Un altre divendres nit. Origen.

Com sempre, arribem tard, mai a l'hora acordada i per si no era prou, a pata, recorrent mig poble per arribar al nostre destí. Però no té importància, sabem que valdrà la pena.

Ja estem en ple barri del Carbonaire i sobretot preparats per cridar al timbre i rebre una rinya per tanta tardança. Després de saluts i acudits rebem una notícia, i es que encara depenem d'altres als que hem de complaure i pobres de nosaltres si no ho fem. Així que de tota la colla sols en quedem quatre per a disfrutar d'una altra nit de divendres. Una nit que utilitzem per relaxar-nos, passar bons moments en bona companyia i el sèptim art, i sobretot per deixar enrere una llarga i pesada setmana a l'institut.

No ens queda altra, apaguem les llums i comença l'espectacle. Aquesta setmana hem acordat vore “Origen”, i és d'estranyar ja que els quatre que hem sobreviscut a la batalla contra els nostres superiors ja l'hem vist més d'una vegada. Però no ens importa, ja que si es tracta del impecable i sorprenent Senyor Nolan , no dol repetir.

Com sempre comença la pel·lícula i encara ens entretenim fent goig. Però prompte la trama ens envolta i a la sala sols s'escolta el doblatge en castellà que ha rebut el fantàstic film. I es que al nostre País Valencià encara no podem disfrutar en plenitud de les pel·lícules en la nostra llengua.

Parem un moment, un ingenu de nosaltres creia que havia aconseguit guanyar la batalla, però els de l'altre “bando” encara tenien l'atac final. Després de fer-ho un poc llarg la persona derrotada es disposa per tornar a casa. En quedem tres.

Un món en un somni. Açò és el que més hem crida l'atenció. Com una nit es pot convertir en cinquanta anys amb les persones que més estimes. Com en un somni, mai saps com has arribat on estàs, però tampoc saps que estàs somiant i poc a poc es converteix en la teva pròpia realitat. “No somie, estic despert, ja tindré prou de temps per somiar quan dorma” et dius a tu mateixa. I està clar, la nostra ment ens està enganyant i ens endinsem en un laberint d'idees tant complex i real com l'arquitecta de la lliga dels somnis puga crear. Estem atrapats i l'única solució es un tòtem que ens dirà si estem o no estem desperts, però... en tenim tots de tòtems?

Reflexionem sobre la pel·lícula, i es que aquest art és un altre element didàctic que ens fa madurar les ments.

Els crèdits finals i la música del Hans Zimmer, tan envoltat i meravellosa com sempre, ens donen a entendre que el moment ha acabat i ens donen la benvinguda a dir adéu al divendres nit.

Després de repetir uns quants “adéu” i “gràcies” tornem a casa en silenci. Complets, vius i amb un munt d'idees que ens omplin la ment. “Estic despert o somie?”, “tot açò és real o encara he de despertar?”. Però es clar, sempre hi ha resposta. El que hem vist és un simple producte de Hollywood per traure diners a la gent. Així i tot la nostra ment humana no és perfecta i és molt complexa, i al igual que el final de la pel·lícula no et dóna una resposta clara, nosaltres seguim en el dubte, amagat en una caixa fort, sense admitir que encara el tenim, però sense poder eliminar-lo.

http://www.youtube.com/watch?v=RxabLA7UQ9k