"En resumen, que le quitas a Superman los gallumbos y pierde toda la personalidad"
Un dia després de l'estrena del superheroi més estimat i conegut de la cultura americana, vam decidir anar tots junts a veure que es duien entre mans el director Snyder i el nostre estimat productor Nolan, qui ha creat tot el nou món de Batman. I esque últimament estem envoltats de noves adaptacions de tot tipus d'herois. No fa ni una dècada del Spiderman de Raimi quan ha començat a sortir una nova tetralogia. Quan es va donar per perdut al Batman estrambòtic del segle passat va tornar un de nou realista creant tot un món. I al mateix temps la marvel està donant vida a tota una cadena de personatges units entre ells per a fer la "macropel·lícula" (Los Vengadores) . Està clar que qui no podia faltar era el superheroi per excel·lència. L'home d'acer. Superman.
No us vaig a enganyar. Mai he sigut un gran seguidor de Superman, sempre m'ha cridat més l'atenció el "ratpenat", però tenia especial interes en aquest nou remake. Potser per vore alguna cosa diferent del que la marvel ens té acostumats ultimament, potser perque Nolan hi és en la producció i ha estat atent al guió, curiositat per veure si aquest superheroi hem crida més, o simplement per estar al dia de les noves superproduccions. El cas és que vaig anar al cine amb bones expectatives. Alguns diuen que això sempre és roin. Jo no ho crec, aquestes es basen en el que ens mostren als tràilers i altres informacions. Si no les compleix potser també siga per una promoció barata.
Simplement hem vaig seure en la butaca i vaig esperar a que la meua ment donara el veredicte final. I desgraciadament ha sigut un poc agre-dolç. No me mal interpreteu. No m'ha desagradat, però tampoc és per tirar coets i la part negra és que fugint d'un tipus de fer cine m'he trobat de ple en ell.
Sí, ho he dit diverses vegades, és aquest tipus que ha adoptat la marvel. Qui diria que ho farien tots els superherois... La cosa està en que pareix que no es poden fer pel·lícules independents, es basen en donar moltes explicacions, fer molta acció sense vindre al cas i deixar molta trama i "xixa" per a una pròxima part que vindrà més tard, que per el que ens han ensenyat aquests últims anys, no sol estar a l'altura. I pobra la pel·lícula que es quede sense ella, perquè perdrà molt de sentit.
El film es basa en contar-nos la dura vida del superheroi mitjançant "flashbaks" donant sentit al seu sofriment i la seua impotència per conèixer el lloc d'on pertany, qui és i quin és el seu destí. La veritat és que està molt ben muntat i li dona un aire molt familiar i humà, aquest adjectiu que un "krypotinià" com és Kal-el ha adaptat en si mateix després de viure allunyat del seu món. Un món que ens avisa de que estem malgastant el nostre i que hem de fer alguna cosa. Qui sap? Potser hi han altres en l'univers, no estem sols, han malgastat els seus recursos i amb la seva engenyieria totalment avançada, es fan els amos de la Terra i repoblen la seua civilització mitjançant l'extermini de la nostra. I tots sabem que, encara que a la Metròpolis hi ha un Clark Kent que els salve, ací no ( concretament a Nova York, seria l'equivalent segons Hollywood).
I què hem de dir d'aquest Clark Kent? Doncs que haurem d'esperar a noves adaptacions per veure'l com el coneixem. A pesar de presentar-nos la seua història no hem vist el Superman de sempre. Per no dir que s'ha canviat el vestuari ( que ja era hora ). El Henry Cavill fa un gran treball amb aquest personatge, però és un poc pla a l'hora de la veritat i sense l'esperit de justícia oportú. Un Superman no pot ser un "guaperas" i després anar a salvar el món. Però és un gran encert endinsar-nos en les seues frustacions i sentiments tan a fons i de forma tan realista. I com no, mencionar a la Lois Lane, aquella dona sempre en perill que s'enamora del seu salvador. En un principi no hem va agradar el personatge, encara que l'Amy Adams ha fet un gran paper com sempre, però després vaig anar reflexionant. S'ha convertit més madura i "cabuda" i ha format un paper molt més important ja que ha estat part de l'acció com una més i al mateix temps, l'han deguda de salvar incomptables vegades. Però no hi ha química entre els dos i l'únic moment en que la perceps és quan per fí veus la seva vertadera història, però això ja és un spoiler que reconeixereu en vore el film.
Acció per a parar un tren, invasió alienígena i sentit d'humanitat fan d'aquesta pel·lícula una més però que de ben segur agradarà més després de diversos re-visionats i reflexions. No direm que hem vist res nou, ja que es poden veure moltes situacions i coincidències que coneixem de fa poc, però se'n surt amb un notable que dona les portes obertes a una nova oportunitat per a que Snyder i Cavill extirpen el Superman que tenen dins. El treball no ha estat en va, i si hi ha una cosa que poden fer amb aquest "tipus" de fer cine que no m'acaba d'agradar, és explotar i fer continuacions condidores i amb molt per meravellar-nos. Això sí, si els dona temps a reconstruir tot el que Superman i el seu veí Zor han destruït amb tan sols una espenta en cada edifici. El "daily planet" ens mantindrà informats.
