"Els diners ho mouen tot"
Obrim la porta d'una habitació. S'escolta molt de rebombori i quan entrem, observem que s'ha convertit en tota una ciutat de l'antic oest, on els herois lluiten contra els seus adversaris i salven els ciutadans en perill. Aquells adversaris que intenten desfer la pau que regna en aquesta ciutat creada en una petita habitació. Qui són aquests herois? Joguets. I et preguntaràs, i els habitants de la ciutat? Doncs, també són joguets. I el malvat adversari? En aquest cas és un cerdet vidriola però bé, s'utilitza com un joguet.
Més clar aigua, allò del que hem parlat era el dormitori d'un nen, un nen que amb qualsevol cosa i una mica d'imaginació, converteix quatre murs adornats amb nuvolets, prou limitats, en el lloc més divertit que es puga crear.
Imaginació i originalitat. La marca de la casa del successor del ratolí. El flexe també anomenat Pixar, un estudi d'art cinematogràfic més?
Tots coneixem aquesta casa. Aquella que va revolucionar el món del cine amb una nova tècnica d'animació i una història abans mai contada que no va deixar indiferent a ningú i que a dia d'avui encara sorprèn. Sí, parlem del Toy Story.
Mentre que la Disney, el sobirà per excel·lència veia el seu regnat cada vegada més fosc, un record del que va ser en altres temps, Pixar naixia per dir al món que estava preparada per ser la major companyia d'entreteniment. I ho va fer molt bé.
Primer foren els joguets ( i les seves repetides "re-benvingudes" ), més tard una colònia d'insectes que van demostrar la força d'un poble cansat i enfadat ( més d'un deuria tindre-la en compte ), després vingueren el monstres empresaris, també un "documental" marí que ens va ensenyar la vida dels peixos tant a l'oceà com a una peixera, i una família molt moderna amb una doble vida que seria l'enveja de tots. Podríem demanar més? I tant. Per exemple, el nostre món vist des d'un cotxe, la possibilitat de que un restaurant siga dirigit per un ratolí o l'humanitat d'un robot que té la missió d'arreglar el que nosaltres no hem volgut cuidar.
I encara queda més, qui va dir que els avis no podien viure aventures o que les cases no podien volar?
Aleshores et fas la pregunta. Ara que vindrà? I te la fas emocionat. En que ens sorprendran aquesta vegada?
Sempre ens ensenyen que no ens hem de fer il·lusions. Que tard o d'hora, com tot gladiador del món del cine, caurà en la trampa. Però clar, són tan diferents, i creatius i originals. S'endinsen en la ment dels nens, o també pot ser que siguen nens que han crescut però no han perdut les ganes de divertir-se creant idees noves i presentant-les al món.
I a la fi hem sigut tots dos els que hem caigut en la trampa. Amb tota l'alegria del món anem a veure la llista dels productes que vindran i el que ens trobem és la màquina d'explotació cinematogràfica més gran mai creada. La segona part ( o tercera, i ja que estem la quarta).
Els cotxes volen esgotar els km de combustible que els queda, els monstres reviure les seues aventures de l'adolescència i mira per on, si et pots perdre una vegada, perquè no dos?
Però així i tot veus una esperança. Encara hi ha alguna cosa que no s'ha treballat abans a l'estudi del flexe. Un viatge a l'antiga Escòcia. Perdones el moment de debilitat amb els cotxes i les segones parts que vindran i et centres en la pèl-roja que ha arribat amb un arc en la mà per salvar l'estudi del que podria ser una caiguda massa gran. Però de sobte la fletxa, encara que es enviada al lloc precís de la diana, no dona pas a aplaudiments ni xiulits, ni tampoc crits de goig. No, et deixa gelat. Encara que no és una segona part d'alguna cosa ja vista, és un producte de microones adornat amb la marca de la casa. I dius, on està el que esperava? El no-prefabricat que sempre ofereixen? És perfecte, com tot el que fan, però alhora tan poc treballat que et fa perdre tota esperança confiada.
En eixe moment notes una cosa en la butxaca, l'agafes i te n'adones. És una cartera. Tot clar, perquè tindre risc quan es pot seguretat? Ja han tastat la fama, els premis i han assaborit els diners, aquells que ho mouen tot.
Els nens que abans no coneixien el significat d'una bona xifra de zeros han crescut. I és una llàstima perquè un edifici si no es cuida, poc a poc es desfà. I potser tinguen "manya" per créixer i fer-se els amos, però... sabran caure i renàixer, com l'au fènix, tan bé com ho fa l'ombra de Walt? El seu castell que es desfeia poc després de l'arribada del flexe, ja mostra les primeres torres aprenent dels errors d'abans. Podrà el flexe reparar la bombeta que s'ha fos?
Potser siga'm massa precipitats i necessitem donar un vot de confiança molt més gran. És molt possible que torne a ser el que era i que algun que altre producte fallit mai és roin per créixer. Tampoc fa tant que continuava sent l'amo de l'animació. Però coneixent amb qui s'ajunta, qui són els seus amics, serà sols una mala elecció o seran repetides durant un llarg temps?.
En tot cas esperem que el Buzz Lightyear estiga preparat per vindre al rescat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada