I ens diuen ingenus...

Tots els divendres nit donen pas a un munt d'idees que recorren les nostres ments durant tota la resta de la setmana. Potser siga per suportar la pressió dels estudis o perquè es la nostra naturalesa, però així ho fem. Avui diumenge, encara estan vives aquestes idees.

I arriba un dia en que un grup de joves cansats de falta d'atenció i menyspreu per no convertir-nos en el que intenten crear-nos, donen pas a la seua imaginació i la seua pròpia filosofia per compartir al món les seues idees, que algú pot criticar d'immadures, però no menys plenes de ganes de cridar al món que estem ací i també formem part d'aquesta societat. Una societat esclavitzada per adults que ens fan creure que som inferiors, aquells adults que no recorden que en poques dècades es donaran conter que no són immortals. Ens fan creure que no tenim visió de futur i cauen en la seua pròpia trampa perquè ens donen molt de pensar. Potser tenim més visió de futur, simplement busquem un futur diferent, potser ens imaginem una utopia. I esque nosaltres recordem que estem creixent, cada dia ens donem conter que no som els mateixos que es van gitar al llit la nit anterior. Tenim visió de futur cada minut de la nostra vida, volem solucionar el món que tan trist ens heu deixat i que després voleu amagar. Potser tenim més visió de futur, ja que ens heu fet desconfiats, i alguns deuríeu ser ho també perquè no per tindre un treball i una economia familiar estable no teniu un futur per davant. Encara que això sí, molt més curt.

Però bé, encara estem en el nostre món on sols existeix la festa i el dormir 12 hores al dia, on estudiar és una minoritat i viure cada moment al màxim és la regla. Però encara hi han alguns que es neguen a fer creure que som simplement aquest mode de vida. Encara som alguns els que volem cridar ben fort que també formem part d'aquest món i que ja no som aquells ingenus que no podien dormir en la llum apagada. I la nostra arma per a fer-ho és la paraula. Potser ara han canviat les tornes, qui és l'ingenu ara?