Angel of Music: El Fantasma de l'Òpera

"The passion I feel for you is more than you're prepared for"

Una nit més ens veiem a la nit del divendres per a parlar d'una de les obres de Broadway més important de tots els temps i un dels musicals més volguts d'ací un servidor. D'ençà que la vaig descobrir l'hauré vista infinitat de vegades però, encara que la gaudesca i em meravella sense precendents, mai és ni podrà ser com la primera vegada que em vaig veure davant de l'impressionant "overture" que dona lloc a la història. No cal dir que impressiona i fascina en tots els sentits la primera vegada que la vius i t'endinses en l'òpera de París en blanc i negre que dona lloc a tot un món bohemi en tot el seu esplendor. Un món d'artistes i espectacle, de llum i color, de música i comèdia, el món del fantasma de l'òpera. Aquell del que vaig escoltar parlar la primera vegada que vaig visitar la ciutat de Madrid on hi havia cartells gegants on només es podia veure una màscara blanca i una rosa roja. Era misteriós i enigmàtic, una de les obres teatrals més reconegudes estava a la capital i jo, amb només cinc anys, em vaig endinsar en un somni de misteri. Qui era aquest fantasma? Havia d'espantar-me per ell? Ningú l'ha vist però tots saben que està pendent, vigilant des del cor de l'òpera, cuidant el que és seu.

I sí, el misteri del fantasma hem va perseguir fins que vaig descobrir l'adaptació del Joel Schumacher amb la col·laboració de l'enigmàtic Tim Burton i protagonitzada per la que es convertiria en una  de les meues actrius preferides, la Emmy Rossum, actual protagonista de la meravellosa sèrie de televisió "shameless" que algun dia tindré el valor d'analitzar, i co- protagonitzada per un magnífic Gerard Butler

Bé, que podem dir d'aquesta obra d'art? Des del primer moment et meravella, com ja he dit, introduint-te en el món de l'espectacle que es vivia en aquella època a l'òpera de París amb un ambient completament obert a l'originalitat i tot tipus de creacions artístiques estranyes mai vistes. 

El pla del fantasma ha estat planejat des de fa massa temps, és l'hora de que Christine demostre el seu talent. Un talent que s'ha desenvolupat per conseqüència d'una ment maltractada i torturada convertida en bogeria però no per això molt menys magnífica. Com sempre i com el fantasma habia preparat, Christine es converteix en la nova musa de l'òpera, aquella que ha deixat tota París meravellada amb la seua veu. Una jove que ha sigut criada involuntàriament a l'òpera pel propi protagonista. Christine es veurà obligada a decidir el seu futur amb l'amor de la seua vida o a viure en els canals subterranis de l'òpera amb el seu àngel de música. Un àngel que ha cregut des de menuda que era son pare que cuidava d'ella i la feia cada dia més talentosa.

Pura meravella molt ben planejada de principi a fi amb una gran varietat de sentiments dins i fora de l'escenari acompanyada d'un disseny gràfic magnífic que envolta la trama de la millor forma possible respectant l'original teatral. La banda sonora original és tot un goig i es tasta cada reprise amb emoció i admiració. És màgia i és terror, és amor i malaltia. La pel·lícula perfecta per als amants dels musicals i les històries d'amor amb personatges forts i contundents. Cada escena té la seua peculiaritat i el seu secret tractada sempre des del sentiment que es transmetrà a l'altra part de la pantalla. A més, encara que totes les cançons ja són conegudes, almenys per als que tenen admiració pel gènere musical, el toc del Schumacher no deixa enrere moments com el del passeig en barca pels canals de l'òpera, l'espectacle del llibret creat pel propi fantasma "the point of no return" o el "all I ask of you"a la terrassa de l'òpera, a més de la incorporació del director al cementeri nevat que dóna molta més màgia i misteri a l'obra teatral. 

Una pel·lícula que no és per a tots els gustos, cap musical ho és i aquest no trenca la regla, però que qui el tinga la gaudirà com no ho ha fet mai. Si encara no l'has vista dóna-li una oportunitat.

I diureu, no hi érem en l'especial Halloween a la nit del divendres? Doncs sí, així és. Aquesta és una més de les meues aportacions per veure una nit de Halloween. I es que una nit de Halloween no té perquè ser totalment terrorífica i creada simplement per esglaiar a la gent. També hi ha lloc per a la bogeria, el terror psicològic i els monstres un poc més realistes que aquests morts vivents que tant es veuen les nits de Halloween. El disseny i l'ambient de la pel·lícula tan peculiar no deixaran de donar una vetllada magnífica i a la vegada desgavellada. Qui ha somiat alguna vegada en ser vigilat per un fantasma a través d'un espill? Voldries ser controlat per un àngel de música que signa les seues cartes amb el símbol de la mort. Vés amb compte, hi ha qui diu que el fantasma segueix vagant somiant per la seua Christine i buscant una nova musa de la seua música.