Quan et ve la inspiració...

"Mai sabeu quan pot tornar a il·luminar-nos una lluna en una nit de divendres"

És curiós que durant tot un estiu sense tindre completament res a fer aquest blog ha permés completament inactiu. I això que vaig anunciar unes quantes crítiques futures per donar a entendre que tornaria prompte, que sòls necessitava que la inspiració vinguera a mi. Sincerament no puc escriure ni publicar cap cosa sense tindre ganes. I bé, com heu pogut comprovar els pocs que seguiu aquest blog, les ganes no han vingut a mi ni en les nits de divendres. També hi ha que dir que aquestes nits de divendres que donaven vida al blog no van tornar fins el divendres passat on vam poder gaudir de l'última aportació de Star Trek, encara que va ser prou decebedora per al meu gust venint d'un producte del J.J. Abrams. I sí, va ser en aquesta nit rodejat d'aquells als que tant he trobat a faltar durant aquest llarg estiu quan hem va vindre al cap que temps enrere duia un blog del qual gaudia gràcies a Déu. I també va ser quan vaig recordar que el vaig deixar abandonat perquè no gaudia obligant-me a fer resenyes sense ganes per poder actualitzar el blog cada setmana. Supose que hauríeu comprovat que les últimes entrades eren un poc forçades. Ho eren. Però ací no acaba a història.

Aquesta setmana han començat les classes i per sort o per desgràcia he arribat al principi del final. Així és. El principi de curs i el final d'una etapa, si tot va bé. I això comença a fer que et replanteges moltes coses, i et fa activar la ment que tan inactivament ha servit durant tot l'estiu per fartar-me de sèries i sortir els dissabtes. Bé doncs, què passa quan actives la teva ment, l'obris i romans actiu al 100% durant tot el dia? Hi han dues respostes. La primera i ràpida, el teu cos et demana descansar i comences a buscar les musaranyes i viatjar al país de les meravelles per tornar a desactivar i crear el teu propi món que t'aïlle del vertader ple d'exàmens, feina i tot a contratemps. La segona és que abans de complir la primera, prestes atenció a tot el que et rodeja, i si tens una ment com la meua que s'ho planteja tot, és impossible no filosofar i buscar una sortida per a expressar-ho al món. I així és com dic que la meua intenció és que el blog torne ha estar actiu. I us preguntareu, un blog en segon de batxillerat? Doncs sí, perquè és la meua manera d'alliberar-me. És una altra forma d'expressar el que sents. A més que tinc l'excusa perfecta. M'he de preparar per a la selectivitat amb les assignatures de valencià i castellà i això m'obliga a practicar la meua fluïdesa alhora d'expressar-me i escriure. I que voleu que us diga, el blog hem ve de "**** mare". Per això, com és una altra ferramenta de treball, no dubteu en fer que millore.

I fins ací, en una nit de divendres la reobertura d'un blog al qual la inspiració l'havia abandonat. Estigueu pendents a noves entrades. Mai sabeu quan pot tornar a il·luminar-nos una lluna en una nit de divendres.