"Tomorrow. A place with so many suns in the sky you can't count. A place not like today"
Hi ha vegades que la millor forma de passar un cap de setmana és amb persones que estimes i amb cine intel·ligent. Potser els Croods no siguen els que més puguen "fardar" d'aquest adjectiu, però després d'aquesta enorme front cavernícola i ha tot un món per descobrir.
Així que l'Alba i jo, en un d'aquestos dissabtes en el que no tens ganes de sortir i perdre les neurones que tant necessitem, ens van endinsar en una pel·lícula que curiosament ens va sorprendre d'una manera espectacular.
No negaré que sentia bones vibracions amb aquest film des del primer moment que vaig veure el tràiler, però l'historial del pescador en la lluna no donava molt bones vibracions. De totes formes mai està de més passar un bon moment i riure's amb companyia per oblidar com et sents realment, i amb aquest pescador estava assegurat. Per tant llançar-nos de cap no va ser gens difícil i en no res ens veiem asseguts davant la pantalla del cine del nostre poble sentint-nos els més adults de la sala. Sense contar els avis que cuidaven dels nens, però aquestos no fan número.
En un tres i no res les llums s'apaguen i viatgem al passat per conéixer la família cavernícola més antiquada que puga existir. Des del pare protector que te fòbia a la curiositat a la noia que mor per viure aventures i impregnar-se d'un món desconegut, o des de l'àvia trastornada per l'edat fins una nena més salvatge que els propis sers existents d'aquest lloc primitiu.
És obligatori romandre en la cova excepte quan és l'hora de jugar a futbol americà per aconseguir la gasolina que ens manté vius cada dia.
Però fins el pare més protector que puga existir ha de conéixer que l'home va nàixer curiós i amb desig. I és el que la noia representa. Però encara que siga l'única disposta a sortir de la cova la pròpia mare de la naturalesa està cansada d'aquesta família i la seua mania en romandre sempre al mateix lloc. Així que els dona una espenta un poc perillosa i obliga a que descobrisquen un món màgic.
Tot una batuda d'experiències i emocions fan d'aquesta pel·lícula una reflexió per viure la vida al màxim cada dia. El que és desconegut no te perquè ser perillós. Pots descobrir cada minut de la teva insignificant vida tot un món diferent a cada pas. Qui va dir què és i què no és normal? Deixem-nos de prejudicis i perda'm la por al que és diferent. Tan difícil és permetre que cadascú visca a la seua manera?
Aquesta família va necessitar l'ajuda d'un nòmada molt més evolucionat per donar-se conter de que existeix un demà. I hem d'aconseguir fer-lo diferent, més còmode i alegre. Més emocionant, canviar el rumb de les coses. Fer ús de la imaginació. Per a què hauria fet Déu els sentits i la intel·ligència sinó per utilitzar-los?
Les bases d'aquesta pel·lícula estan clares. Una hora i mitja per riure i emocionar-se amb el toc final que ens desperta i ens obri les portes a viure com si no hi haguera demà. L'argument simple i conegut queda oblidat pel magníficat tracte escènic i argumental. Els gags còmics ajuden a que una història que és més seria del que sembla siga divertida i alegre, no fa falta comprendre el que passa per poder viure un bon moment.
Força familiar i amorosa, un tracte realista i per res forçat com es podria veure en altres pel·lícules animades del moment. Fins i tot en aquell temps abans de Crist els adolescents sofrien les mateixes reaccions i embolics que ara en el moment d'experimentar papallones a l'estomac.
Banda sonora amb bon rotllo i per últim el més important i que fan d'aquest film aconseguir el seu propi propòsit. Originalitat i intel·ligència a l'hora de crear el món en el que ens van a fer submergir-nos. Cada criatura és una mescla de diferents animals i els llocs són exòtics i inimaginables. No hi ha res millor que predicar el que prediques. Res per tirar en cara.
El que queda ara és permetre't a tu mateixa aconseguir el que els Croods han aconseguit. Lluitar per un demà sense prejudicis, amb la ment oberta i preparats per el que vinga. Tots som diferents, qui va decidir qui és i qui no és normal? Obri la ment a l'originalitat i preparat per al dia que vindrà ja que mai serà com l'anterior. Cada dia que et despertes pensa "Hui pot ser un gran dia, dur amb ell".
Molt bona Joan XD
ResponEliminaLluitaré per viure lliure